Viatge a l’origen del Premi Josep Pla després del recent guardó a Rafael Nadal per ‘Quan érem feliços’

Categoría: Literatura BCN | y tagged con | | | |

Per Robert Sendra.

 

 

El periodista gironí Rafael Nadal, que va ser director d’El Periódico entre els anys 2006 i 2010, es va endur el passat 6 de gener el Premi Josep Pla que atorga l’editorial Destino a l’hotel Palace gràcies a ‘Quan érem feliços’, una novel·la autobiogràfica en què, des d’un prisma personal, l’autor català evoca la seva infància a la Girona de la postguerra i la història de la seva família burgesa de 12 germans, entre els quals destaca l’exconceller de Política Terriotorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. ‘Quan érem feliços’, que va ser premiada amb una quantitat de 6.000 euros, és la segona incursió de Nadal a l’escriptura literària, després que a l’assaig ‘Els mandarins’ fes un retrat d’alguns dels personatges més influents de la vida pública catalana. Com cada any, a més, el lliurament del Premi Josep Pla va coincidir amb el Premi Nadal, que complia la seva seixanta-vuitena edició i va recaure sobre Álvaro Pombo per ‘El temblor del héroe’.

 

 

La nit del dia 6 va ser el quaranta-quatrè dia de Reis vestit de dia màgic de les lletres per acollir el lliurament del Premi Josep Pla, que dota de reconeixement una obra narrativa escrita en català. Per tant, cal remuntar-se a l’hivern de l’any 1968, a les postremeries del franquisme, per recordar l’origen d’aquest prestigiós premi. El dijous 11 de gener d’aquell any, La Vanguardia Española dedicaria un paràgraf a la convocatòria del concurs arraconat dins la secció de ‘Libro catalán’: “És important assenyalar la fundació del premi Josep Pla per part d’edicions Destino, que es va fer pública l’últim dissabte, per donar-lo a una novel·la catalana. Si ja és important l’atribució del Premi Sant Jordi per part d’Òmnium Cultural, el fet que ara se li afegeixi un altre premi –aquest primer any, de mig milió de pessetes –mereix ésser senyalat amb pedra blanca”.

 

 

Gairebé un any més tard, el 6 de gener del 1969, l’hotel Ritz de Barcelona s’engalanaria per rebre el lliurament del primer Premi Josep Pla coincidint amb el veredicte del Premi Nadal, que aquell any complia el seu vint-i-cinquè aniversari i, per tant, constitueix el premi literari més antic d’Espanya. El guanyador d’aquell Nadal va ser Álvaro Cunqueiro amb ‘Un hombre que se parecía a Orestes’. Pel que fa al Premi Josep Pla, en aquella primera ocasió, qui va obtenir el guardó va ser un jove Terenci Moix que tot just començava a rebre els primers reconeixements per la seva obra i que, en aquella ocasió, va ser escollit d’entre un total de 19 finalistes per ‘Onades sobre una roca deserta’, una novel·la que explicava la fugida en cotxe que no troba el seu lloc en el món i que incloïa alguns dels trets característics de l’obra de l’autor català, com la passió pel cinema i per Egipte.

 

 

L’any següent seria el torn del mallorquí Baltasar Porcel amb ‘Difunts sota els ametllers en flor’ i molts altres escriptors en llengua catalana seguirien les seves petjades abans que el Premi Josep Pla recaigués sobre Rafael Nadal l’última nit de Reis: Llorenç Villalonga, Jaume Miravitlles, Maria Mercè Roca, Carme Riera o Valentí Puig, entre moltes altres firmes que composen el palmarès del guardó.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.